RECOLLIDA DE DADES

Avaluació de les activitats
Per poder comprovar la validesa, la necessitat i la utilitat d'una activitat segons les capacitats dels nostres nois, es va passar una qüestionari als nois que havien realitzat l'activitat de Barcelonactiva per veure si els hi havia servit i si també podria ser útil per a altres nois/es o altres promocions de les classes que estan apunt de finalitzar la seva etapa educativa.
Molts d'ells opinaven que havia estat interessant i que la repetirien, sobretot havien après el que una professió demana concretament a nivell de formació professional i els va ajudar a veure que potser per a algunes d'elles no estaven formats. També han demanat que podria estar interessant tornar per treballar el currículum o per què els informessin més concretament sobre una feina.
Com a exemple poso alguna de les avaluacions que es van passar:

Les meves lectures

Aquestes últimes setmanes porto un treball intens amb la lectura de diferents articles, webs, llibres... que m'han ajudat a obrir els ulls sobre la creació d'un Pla Orientació Acadèmica i Professional dirigida cap als professionals però no perdent mai de vista a l'agent principal, els quals són els alumnes, poso aquí alguna de la bibliografia consultada.

Subjectes a qui va dirigit el pla d’assessorament per a l'orientació acadèmica i professional

Dins l’àmbit educatiu tots els nivells d’actuació són important, però en el nostre cas ens centrarem en dos tipus d’usuaris. Els primers usuaris als quals ens referirem tenen una participació més indirecta però són el centre del nostre pla, aquests són els alumnes que estan en la seva última fase educativa en el centre i tenen entre 18 i 21 anys, per què acotem a aquestes edats? Doncs perquè seguint la llei orgànica 2/2006 fins els 18 anys un alumne podria cursar l’etapa d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i a partir d’aleshores accedir al món laboral o seguir amb l’itinerari acadèmic que es desitgi; a la nostra escola a partir d’aquesta edat comença a preparar els alumnes per a la transició a la vida adulta des de diferents projectes segons el seu grau de discapacitat, encara que actualment també poden haver-hi de 16 anys depenent de les seves competències i tenint en compte les seves necessitats de suport. Aquests programes són:

1. PTVA (Programa per a la Transició a la Vida Adulta) dirigit principalment a aquells alumnes amb necessitats de suport més intensiva i generalitzada i amb un retard mental entre greu i moderat i algun d’ells amb altres trastorns mentals associats. Per aquests alumnes és prioritari l’assoliment del màxim grau d’autonomia personal i competències socials,
2. PSL (Programa Socio-laboral) dirigit a aquells alumnes amb un retard mental entre moderat i lleu i algun d’ells amb importants trastorns de personalitat. En aquest programa es prioritza l’aprenentatge de diferents competències i hàbits  laborals (hàbits, responsabilitats, autonomia, autodeterminació, coneixement de les pròpies capacitats i interessos...), ja que l’autonomia ja la tenen assolida; i
3. PQPI – auxiliar d’administració dirigit a aquells alumnes que tenen un retard mental lleu i amb una finalitat d’incorporació al món laboral ordinari amb el menor possible de suports.

Aquestes tres modalitats de programes que ofereix l’escola a part de tenir l’objectiu de la transició a la vida adulta, el primordial és aconseguir la millor qualitat de vida (Shalock, 1996) per a cadascun d’ells. Per això, fins i tot aquestes tres opcions de què disposa l’escola moltes vegades són insuficients per a poder respondre als interessos, capacitats i/o expectatives de l’alumnat, i, a més, cada vegada la societat té més serveis i suports per oferir als discapacitats, cosa que fa que fins i tot quan acabin als 21 anys la seva etapa educativa a l’escola, puguin prendre la decisió o se’ls orienti cap al servei que respon millor a les seves necessitats.

Els altres subjectes, els quals tindran una incidència directa en el nostre pla, són el professorat i especialment els tutors i les tutores per tal de què adeqüin la seva pràctica educativa respecte a l’orientació acadèmica i professional des d’una vessant interdisciplinar, ja que l’orientació és un procés que s’ha de realitzar durant tota l’escolarització i encara amb més intensitat al final de l’etapa educativa obligatòria. Un altre aspecte dirigit al professorat és la d’oferir els recursos suficients per poder atendre aquesta etapa tan complicada com és l’adolescència afegint el handicap de la discapacitat, ja que l’alumnat es troba en un procés de reconstrucció de la seva identitat cognitiva, afectiva i social (Martí, 1997), i una errònia ajuda o suport pot comportar una mala orientació, s’ha de fer un bon acompanyament per abandonar la zona de desenvolupament proper (Vygotski, 1978).  A part d’anar dirigits uns recursos a l’alumnat, una altra part haurà d’anar dirigida a la implicació que hauran d’aconseguir de les famílies per a una bona coordinació per tal d’estimular, donar suport i implicar-se en el desenvolupament dels seus fills, ja que entre aquests dos agents educatius han de trobar l’equilibri en l’acompanyament dels seus fills/alumnes per a què arribin a ser membres integrats en la nostra societat.

Observació aula TVA

L'aula malva (TVA) és una classe de 10 alumnes, 3 nois i 7 noies, amb diferents discapacitats (síndrome de Down, anòxia neonatal, psicosis, TGD, facomatosis, epilèpsia...) i diferents nivells cognitius, cosa que fa que com a grup sigui difícil treballar, ja que els interessos, capacitats i necessitats són molt diverses.
El treball és molt individual sobretot en les àrees de formació (matemàtiques i llengua), però en els tallers d'autonomia i integració social es fa en grup o petit-grup, però fins i tot així es veuen les mateixes dificultats, cadascú va a la seva a nivell conductual i en el procés d'aprenentatge. realment per funcionar correctament, s'hauria de treballar de dos en dos, ja que el que té dificultats en fer el llit, no les té en reconèixer els euros o a la inversa; aquestes diferències també es poden veure en les estones d'esbarjo, normalment realitzen activitats individuals (tirar a la canasta, xutar pilota futbol, seure en un banc, córrer pel matí...). i les diferències continuen en el treball de l'autonomia, ja que molts d'ells tenen edats compreses entre els 17 i 21 anys i només tres d'ells van sols pel carrer, ja sigui per tenir un retard mental moderat o greu, o perquè les famílies tenen dificultats en acceptar que els seus fills/es comencen a fer-se grans i que en breu passaran a l'etapa laboral.
L'aula malva és una classe on és impossible avorrir-se,ja que tens la constant sensació de què no arribas mai a tots en la gran quantitat de coses que s'han de treballar.

Observació aula PSL (I)

La primera observació (i les posteriors,ja que passo dos cops per setmana dins d'aquesta aula) ha estat en grup veient com treballen conjuntament dins l'aula. com es va especificar en el context del PSL, és un nou enfocament del TVA que està fent l'escola i, per tant, és un dels objectius de les meves pràctiques, avaluar la seva funcionalitat.
Els nois tenen una manera de treballar força individual i se'ls hi presenten moltes situacions per a què hagin de prendre decisions conjuntes o realitzin activitats en grup, però la manera de solucionar que tenen és repartint aquesta activitat en petites tasques, i sempre hi ha una veu cantant, que quan aquesta falta a l'escola, la resta d'alumnes es veuen més perduts en com i què fer.
La gran majoria del grup està constantment buscant l'aprovació de l'adult per tot allò que fan ja que tenen una gran inseguretat en ells mateixos per allò que fan i no confien en les seves possibilitats, a partir d'un treball de reafirmació i d'autoestima, s'està fent que cada vegada necessitin menys a la'dult, i prenguin decisions per ells mateixos.

Observació aula PSL (II): Els tallers (teoria)

El grup realitza diferents tallers pràctics amb la finalitat d'adquirir unes actituds i habilitats laborals de cara a poder mantenir un lloc de treball, com vam explicar en el context del PSL.
Els tallers són:

Fent una pizza!!!

• hostaleria,
• bugaderia,
• magatzem, i 
• jardineria.

Al Parc de Guinardó amb jardiners d'allà

Els tres primers tallers exposats els realitzen dins l'escola donant-li un sentit real, és a dir, pretén cobrir una necessitat de l'escola, per exemple, en el cas de la bugaderia: renten, planxen i preparen les robes dels equips esportius del col·legi; o en el cas de la hostaleria: preparen les taules per dinar de les classes al menjador; o, per últim, en el cas del magatzem: atenen comandes de la roba de l'escola (bates i xandall) de les famílies que ho demanen i ho preparen.

En el taller d'hostaleria, han anat preparant diferents receptes i al llarg del curs s'ha procurat que portessin a la pràctica aquestes receptes: un cop a la setmana s'han fet ells mateixos el dinar i a les excursions de tot el dia que realitzen es preparen ells mateixos els entrepans.

respecte a l'últim taller, jardineria, es segueix la mateixa metodologia que la resta de tallers (s'encarreguen de mantenir la terrassa de l'escola - plantes, hort, arbres...-) i quan les tasques estan implícites en aquest taller, les tenen  bastant per la mà, realitzen aquestes activitats en una situació real, en un espai cedit per Parc i Jardins de l'ajuntament de Barcelona (en el parc de Guinardó).

Entrevista coordinadora TVA

Entrevistadora: Núria Verge Berrar

Entrevistada: Marta Pàmies

1.       En quin moment es va iniciar el TVA? I què va motivar iniciar-lo?

Els programes de formació per a la transició a la vida adulta es van iniciar a la nostra escola el curs 2003-04 moguts per la necessitat d'oferir als nostres alumnes aprenentatges més funcionals.

2.       Què beneficis aporta aquest projecte (TVA)?

 Tot consolidant els aprenentatges  adquirits en l'ensenyament bàsic obligatori, els programes pretenen fomentar la participació dels nois i noies en diferents àmbits de la vida adulta(domèstic,social,laboral,oci…) amb tot el que això representa. Formar l'alumne en tots aquests aspectes li proporcionarà grans beneficis pel que fa a la seva autonomia i autoestima personal .

3.       Han canviat molt les necessitats de l'inici del projecte a l'actualitat? Quines? I com s'han anat solucionant?

 Els programes no han estat mai un projecte tancat. S'han hagut d'anar adaptant els continguts a les necessitats del grup-classe tenint en compte que el perfil d'aquest també ha anat variant. El nivell del grup pel que fa a la capacitat d'assolir determinats aprenentatges és el que ha anat marcant la pauta a l'hora de plantejar-nos uns objectius determinats.

4.       Com es decideix quins nois/noies entren en aquest projecte?

 Els PFTVA tenen per objectiu, donar als alumnes determinades eines que els proporcionaran autonomia com dèiem abans en la seva vida personal i en alguns casos en la professional. Per tant,entraran a formar part d'aquests programes aquells alumnes que puguin ser mínimament autònoms en una part important d'aprenentatges en contraposició a alumnes que serien més dependents d'un adult.

5.       Quina metodologia s'utilitza (recursos personals, materials, espacials...)?

 Els programes proporcionen una formació teòrica necessària per a poder desenvolupar determinades habilitats però la metodologia es basa fonamentalment en l'aprenentatge des de la pràctica i sempre des de situacions el més reals possibles. Es fa  ús del Role-playing per tal de treballar-ho després en situació real. L'escola disposa dels recursos materials tant per a la simulació com per a treballar situacions reals.

6.       Què ha canviat de la població, per necessitar ampliar, revisar i reorganitzar el TVA per aquest curs 2013-14?

 Com dèiem abans, cada curs pot anar canviant el perfil del grup i això obliga a plantejar-se nous objectius o a fer modificacions en la programació. Aquest curs, s'ha plantejat la necessitat d'oferir a un dels grups, no solament habilitats socials i domèstiques sinó aspectes més orientats al món laboral.

7.       En aquest TVA “nou”, quina metodologia s'utilitza, la mateixa que en l'altre grup? S'hauria de replantejar per poder arribar a les motivacions, capacitats i necessitats de la població actual?

 Òbviament,les necessitats del grup han canviat i per tant el plantejament del treball ha estat diferent amb els canvis de metodologia que això ha comportat. Aquest replantejament ,naturalment, s'ha fet des de l'inici de curs.

8.       Quines són les sortides professionals o acadèmiques que poden disposar els alumnes un cop finalitzat aquest projecte?

 Els professionals d'aquests programes,es posen en contacte amb empreses d'inserció socio-laboral cada cop que un alumne es troba en l'últim curs dels programes. Al llarg del projecte aquest professional haurà pogut copsar les capacitats de l'alumne així com el seus interessos. En funció d’això, s’adreçarà a un tipus de servei o un altre. Finalment però serà l’empresa la que anirà marcant el camí a l’alumne pel que fa a aquesta sortida professional que podrà estar orientada al món de l’hostaleria,del comerç, la jardineria etc.

Observació aula PSL (III): Els tallers (pràctica)

En els tallers s'intenta treballar la'autonomia i la resolució de conflictes que poden sorgir en el dia a dia, a més, de la responsabilitat en una feina. Hi ha nois que són més espavilats i porten la veu cantant, i quan algun d'aquests no ve a l'escola, es nota que la resta va més perduda i que van buscant l'aprovació de l'adult.

Preparant les bosses d'esport

El segon trimestre es va canviar la dinàmica dels tallers, ja que fins aleshores la responsable d'ells havia estat la tutora, però a partir de gener es va donar la responsabilitat als alumnes, és a dir, havien de vigilar quan s'havien de fer les tasques, avisar als companys de fer la tasca quan fos necessari... Això els hi ha costat molt més perquè no se'n recordaven per exemple de preparar les bosses d'esport per quan hi havia partit o no pujaven a l'hort per saber si era necessari regar o hi havia males herbes. Respecte els tallers que són més mecànics o no impliquen tants imprevists com hostaleria "para taules" o magatzem de roba, ho han portat millor. Ser l'encarregat d'un taller és rotatiu i quan arribi juny tots els alumnes hauran passat com a responsables per tots.

A l'hort de l'escola

Una altra tasca a fer és reposar el material necessari per fer els tallers, aquí han tingut més problemes en preveure  si necessitarien en breu alguna cosa com guants per hostaleria o bosses de la brossa per reciclatge.

En general tenen una actitud molt positiva davant tots els tallers i han anat madurant al llarg de les setmanes que els he observat, 

ja que es senten molt responsables de què tot surti bé i a temps, encara que hi ha algun alumne que no tolera  molt bé que el rectifiquin i se li digui que s'ha equivocat. També han anat demostrant més iniciativa fent els tallers ja que al tenir més seguretat al saber que havien de fer en tot moment, els hi pujava l'autoestima i els feia que preguessin decisions ells sol sense haver de necessitar la tutora.

el que també s'ha notat és que quan un taller els hi agrada més, se'ls veu més motivats i surt millor la seva feina, cosa que pot servir perquè es coneguin ells mateixos que els agrada laboralment i en quin lloc tenen més capacitats per al dia de demà.

Exemple d'un cas

     El K (18 anys, família fins fa un parell d’anys, monoparental – fill i mare – actualment, viuen amb la parella de la mare, hi ha força relació amb un parell de tiets) és un noi educat i atent davant els adults, li agrada molt que l’adult estigui content amb el seu comportament, i tampoc li agrada cridar l’atenció però se sent molt satisfet si els altres aproven el seu treball/comportament. En canvi, amb els companys és una mica més obert, encara que, al menys dins l’àmbit escolar, es deixa portar bastant per ells, ja que li costa dir que no, encara que no li vingui de gust fer el que se li proposa, també se li ha vist un canvi de comportament respecte algun company i en comptes de dir-li que no es sent bé al seu costat, li ha posat males cares o s’aparta d’ell.

     És un noi força introvertit i moltes vegades en el temps d’esbarjo està sol o busca com a molt a l’adult en moments puntuals. S’ha de procurar que no es tanqui perquè és una mica el seu ideal i ha d’aprendre a relacionar-se entre iguals.

     El K és un noi amb els seus propis interessos i aquests estan força relacionats amb els esports (futbol, barça i motos), encara que també té definits els gustos per la música, el menjar..., però aquests gustos/interessos s’han de controlar perquè és un noi que porta les coses a l’extrem i arriba algunes vegades a convertir-les en obsessions condicionant, fins i tot, el seu estat d’ànim tenint reaccions exagerades si no succeeix el que ell volia (perdre el barça la lliga) o pot només parlar d’allò o prendre/menjar excessivament una cosa (durum, monster...), per això és important anar coneixent que li agrada i parlar molt amb ell per a què ho controli.

     A nivell escolar està molt atent a les explicacions, sap estar tranquil a l’aula, és educat quan demana les coses i col·labora sempre que pot i quan toca, també s’ha de tenir en compte, com s’ha dit anteriorment, que li agrada molt que l’adult estigui content amb ell, no li agrada que el rectifiquin, quan això ha passat algun cop, s’ha tancat força en si mateix o ha tingut reaccions agressives exagerades.

     Al llarg del curs la seva assistència i responsabilitat vers les coses (tallers, deures...) ha anat fluctuant, ja que depenia molt del seu estat anímic o de les exigències que se li anaven marcant, venia més a l’escola o menys, des de casa no hi ha gaire col·laboració amb l’escola, el deixen fer molt al seu aire.

     Ha de millorar en la seva inseguretat quan està fent alguna tasca ja que quasi sempre pregunta si està bé el que està fent sense confiar en ell o no tenir por a equivocar-se.

     Laboralment, té bastants capacitats manipulatives, encara que les seves inseguretats i irregularitat personal fan que no acabi de trobar-se a cap lloc. Ell verbalitza contínuament que vol treballar igual que la parella de la seva mare, de repartidor de diaris, ha idealitzat a aquesta parella.

Entrevista informal amb tutora PSL (Sandra Canals)

Temes tractats:

1. Necessitat d'un programa més encaminat a l'àmbit laboral,
2. característiques dels alumnes d'aquesta aula, i
3. metodologia (objectius, activitats ...)

Per què una entrevista informal indirecta?

Amb la tutora d'aquesta aula he passat moltes estones i en molts d'aquests moments ens hem trobat xerrant sobre el programa ja que els noies estaven fent alguna tasca de forma autònoma (encara que vigilats) i jo aprofitava per anar preguntant coses sobre el programa i de pas, la tutora, no es sentia entrevistada i parlava més distesa.

Conclusions

• L'escola tenia cobert els camins acadèmics per a aquells alumnes que tenien bastants capacitats (intel·lectuals, resolutives...), actituds i autonomia o, a la inversa, per a aquells alumnes amb una discapacitat moderada/greu, i mancava un programa com el d'aquest any.
• Manca de suport per part de l'equip directiu per iniciar el programa,la tutora va haver de ser ella sola qui anés creant de zero la programació, tallers, metodologia... i en certs moments no ha rebut bones crítiques.
• La tipologia d'alumnes pensat per a aquest programa és de nois i noies entre 16 i 21 anys que poden segurament accedir al món laboral ordinari, encara que sigui amb suport, però que són molt insegurs i tenen dificultats d'autonomia, principalment perquè han tingut uns pares molt sobreprotectors.
• La metodologia que s'utilitza és molt funcional, ja sigui en àrees acadèmiques o en els tallers que es realitzen, en tot moment es busca uns aprenentatges funcionals, una resolució dels conflictes per ells mateixos i anar reduint la zona de desenvolupament pròxim (Vygotzki) per a què siguin més autònoms.
• En alguns casos, s'ha vist que no han suportat la pressió i al programa hi ha hagut un baixa i un parell d'alumnes que han tingut força d'absentisme per no saber com afrontar en alguns moments la responsabilitat que se'ls hi estava exigint després d'uns mesos d'aprenentatge.